La Vida inabastable, i inexplicable tantes vegades, sembla que va per cicles. Cicles que ens agrada imaginar circulars i en espirals. Potser una de les coses que ens està regalant aquesta crisi i possibilitat planetària és que ens ha posat la vulnerabilitat i la mort aquí al costat, i, sovint, aquí al davant. Els éssers vivents som vulnerables de mena. És intrínseca a la vida, la vulnerabilitat. I el ésser humà, tot i que les cultures més arrelades a la Terra continuen en aquest sentit de pertinença a ella i al Cel, sembla que estava conduint en una marxa molt llarga. Semblava que havia oblidat les corbes dels rius, les manades de cabres de les carreteres i les pluges abundants. Semblava que podia tot el que es proposés.
I potser la crisi, moltes de naltres estirades al llit, gairebé arrossegades, d’altres tocats del sistema nerviós, d’altres ofegats dels pulmons…, ens ha recordat que potser no ho podem tot. Potser, arran de terra, ens estem adonant que no sabem què podem, i que potser podem poquet. Com si la crisi portés la medicina de la proporció que de vegades és l’equilibri.
I aquest equilibri, aquesta homeòstasi, aquesta transparència és la que volem ofrenar avui, aquí. Portem al centre de l’article els ronyons. Els ronyons que són 2. Els ronyons que s’encarreguen de filtrar les nostres aigües i, per tant, filtradors de les nostres emocions. D’alguna manera allò que serveix per a nodrir segueix en el torrent sanguini per a la vida d’òrgans i vísceres, musculatura i estructura; i allò que ja no serveix és recollit i canalitzat cap a la bufeta per a ser expulsat. Cada dia. Tota la vida mentre estiguem en aquest planeta i dimensió. Cada minut un xic més que 1 litre. 1.728 litres filtrats cada dia. Més de 630.000 litres filtrats en un any.
Quan va ser l’última vegada que vas pensar en els teus ronyons? I que els has respirat? Quan va ser l’última vegada que els has percebut allí on estan situats? Quan vas donar-los les gràcies per última vegada? Quan els has imaginat plens de força? Quan els has regalat moviment suau perquè s’estirin, drenin i buidin?
Els ronyons ens vénen a suggerir la informació de les aigües profundes. La informació de l’arbre de la família. La informació d’allò que vols amagar. Els ronyons filtren allò que d’alguna manera la consciència no ha filtrat. Per això els ronyons son fonament, base, nutrició i Origen de la mateixa vida.
Els ronyons vénen amb parella, com el cos i la consciència, com l’esquerra i la dreta, com el dalt i el baix, com el material i l’invisible. I l’aigua dels ronyons són aquesta conciliació, aquesta onada continuada de flux i reflux que ens és la vida quan hi entrem de debò. Quan ens atrevim a parar i escoltar. Els ronyons s’obren a la vida i a l’exterior a través de l’oïda. Les simptomatologies d’oïda tenen a veure amb els ronyons, amb allò que no ha estat escoltat, amb allò que s’ha amagat i espera, amb allò que costa ser escoltat. I a l’hivern, amb els ronyons, sovint arriben ciàtiques, i lumbàlgies, i mals de genolls, i mals d’ossos, i infeccions d’orina… I si això s’està manifestant, és temps de reposar. Reposar com es feia abans. Durant el fred d’hivern, cap endintre. El txi de ronyó necessita ser regenerat i recarregat. Ser mirat i escoltat, embolcallat.
En la Medicina tradicional xinesa, sabem que l’energia del ronyó o Jing o energia vital té una part sostinguda pel Jing anterior o de les avantpassades, i el Jing posterior sintetitzat per l’alquímia dels elements corporals, mentals i externs. Els ronyons necessiten descans, confiança, sobretot molta confiança, i calma per a poder nodrir-se i regenerar-se. Si això succeeix, la primavera brotarà dins nostre amb forces, il·lusions renovades i projectes creatius.
És temps de la pausa, del descans, del moviment equilibrat, de les respiracions profundes, de la meditació, de passejades contemplatives, d’escalfar-te a propet del foc, d’unes mans calentes damunt els ronyons, d’aliments nodridors de ronyó, i de permetre, que les aigües profundes emmirallin el Ser que ets.
Temps per atendre, acollir i bressolar els fantasmes. Temps per a fer-nos espai i respirar les pors que apartem de la consciència. Si no les acollim, si no les respirem, els ronyons, incondicionalment amorosos i receptius, les prenen en el seu filtratge i se’n fan càrrec. I lentament o ràpid, van cobrint i aturant la seva funció lliura i fluida.
És temps de créixer en el profund, en les arrels, per a permetre que la primavera, beneïda Candelera, pugui, lentament arribar. Ser amable amb tu, ara, estimar-te, és prendre’t. Prendre’t amb tot. Prendre la incomoditat, la por, el desordre i respirar-te profund, anar cap endins, aprofitar el temps de l’últim ying. Respirar aquests ronyons i dir-los: “Sóc aquí. Hi continuaré sent. No cal que ho feu sols. Estic creixent i estic a punt per escoltar-vos, per a saber què heu sostingut sols. Sóc aquí, a punt per a fer-me càrrec dels meus fantasmes. Puc mirar-los i respirar-los. Puc plorar-los si cal. Respireu aquest sol d’hivern. Respireu les vostres aigües cristal·lines. Confieu en el que hi ha i confiem en l’onada de la Vida. Descanseu. Em quedo aquí, amb vosaltres. Vosaltres filtreu la sang, que jo respiro l’ànima. Temps de fer-ho juntes. Respirem plegades tot l’arbre familiar. Respirem plegades les pors i les forces de la família humana. Respirem plegades totes les forces de la Vida dins nostre”. Temps de Ronyons, Aigües i Profunditats
Equip Nuïtat, Arbúcies, Montseny, en la lluna creixent de febrer.
