“No hi ha cap error, a cap lloc, mai”, Robert Adam.
Què passaria si aquest axioma el prenguéssim com a cert? Què passaria en la teva vida emocional interior? Què passaria si no t’haguessis equivocat, simplement estaves aprenent? Què passaria si en lloc de posar-nos insuficient ens haguessin donat el permís i el guiatge de provar-ho d’altres maneres? Què passaria si les decisions preses haguessin estat imprescindibles per allò que hi vas aprendre darrere de les decisions? Què passaria si passar-se de la ratlla i pensar fora de la caixa fos un dels dons del ser humà?
Des de l’enfocament terapèutic acompanyar el límit i legitimar els límits que aprenen a posar els nostres clients és una de les funcions acostumades. Alhora, confirmar l’obertura a la vulnerabilitat i acompanyar aquesta exposició és una de les nostres funcions. Són l’exhalació i la inhalació de la salut afectiva, mental i corporal.
I què passa quan això succeeix, continuadament, en una relació enmig del dia a dia i a ritmes vertiginosos? Això és la PARELLA. Una combinació explosiva per acompanyar-se i veure’s emmirallat, sovint sense prendre’s temps per a mirar-se i cuidar-se.
Hi ha qui viu la parella com un misteri. D’altres com un company o companya del camí. D’altres com una persona amb qui intercanviar sexualitat i energia. D’altres com un nucli de recolzament afectiu. D’altres un ser amb qui tenir trobades d’altres mons. Hi ha qui viu la parella com un contracte de per vida. D’altres… tants barrets com caps. No hi ha ni una manera, ni la manera correcta.
Els models s’han esfondrat. L’any 2017, dos de cada tres matrimonis a Catalunya va acabar amb divorci. L’any 2020 el 18% de les parelles oficialitzades han acabat en nul.litat, separació o divorci. Quin percentatge deu ser de les parelles no protocol.litzades?
La parella ja no és un niu que serveix per a la reproducció; ni tan sols per l’estabilitat. Han aparegut noves convivències i noves maneres de relació afectiva, sexual i parental. Han aparegut noves possibilitats dins la nostra ment i, a partir d’aquí, tot es fa possible, o, com a mínim, ja no és impossible ser mare o pare, tenir encontres sexuals, compartir sostre, construir projecte social, intercanviar cura humana sense passar per la parella.
Aquesta realitat diversa, en tants aspectes, ens ha portat a Nuïtat, de fa anys, atendre crisis personals de persones que estan en parella i que a voltes han demanat acompanyament de parella. Des de Nuïtat es propulsa crear un espai perquè totes dues persones puguin obrir el què està tancat i tancar, a voltes, allò que està molt obert. De vegades són reajustaments de distàncies i temps. A voltes són processos difícils perquè s’havien quedat molts dolors per anomenar i molts anhels per viure. De vegades el camí és seguir com a parella. De vegades el camí és seguir i tancar la relació de parella.
Aquesta demanda d’atendre el Dos, i amb ell els rols de gènere, ens ha portat a donar recolzament al projecte de Mujer cíclica amb Sophia Style i Davidé Nuzzolo. L’escolta profunda com a camí per desenteranyinar el batec humà més enllà dels acords i rols socials. El 14 de maig tenim una altra sessió de transformació.
Aquests enigmes, aquestes cruïlles, aquests descobriments són els que ens estan portant, també, a obrir un cicle de 5 trobades per a PARELLES. Per aquelles persones, homes, dones o no binaris que vulguin viure un espai i un temps dedicat a la seva relació, tant es val si té una trajectòria de setmanes o d’anys.
Seran 5 trobades guiades per les 5 direccions que ens permetran entrar i explorar l’est (el naixement de la parella i la individuació de cadascú), l’oest (entrarem a tot allò que vol ser deixat, buidar la motxilla), el nord (temps per a silenciar-nos, cuidar l’invisible), el sud (on entrarem a l’obertura dels sentits i els plaers) i el centre (per integrar i endolcir la terra que ens nodreix). Farem un camí al costat d’altres parelles, guiat per Farners Aymerich i Jonàs Gnana. Atendrem, respirarem i mourem les nostres creences, els nostres cors i els nostres cossos.
Aquestes trobades volen arreplegar el qüestionament social de com ens han dit que ha de ser la parella, l’home, la dona i el més enllà. En un moment de grans canvis, de grans deconstruccions, des de Nuïtat volem sumar-nos a la revolució conjunta de trobar el propi camí i les pròpies veritats.
L’autenticitat enfilada amb la tendresa potser ens permetran saber que podem ser dos. Sortir de mi és tan important com sortir de nosaltres. Atrevir-me a obrir l’home que sóc és tan important com deixar-me ser porosa en la dona que sóc. El fil que em porta al grup passa pel dos, perquè així va ser en l’inici. Puc fer-hi les paus?
Des de Nuïtat continuem apostant per l’exercici de veure en l’altri allò que sóc, recollir l’ombra projectada, preparar-li unes herbes quan està malalt, demanar disculpes quan he responsabilitzat a l’altri del meu sentir. Apostem per recomençar quan així se’ns indica des de dins.
Continuem assumint el fracàs d’una relació que no prospera com terra fèrtil per noves llavors. Continuem apostant per aquest desequilibri dinàmic entre l’autonomia i la unitat, entre el desig i la fusió. Continuem apostant que hi ha moltes maneres d’ampliar la consciència i apostar pel nou món. I com deia Mawlana, el nostre mestre sufí “Si estàs amb parella, pren un te. El demés vindrà sol”.
Corroborem: estar amb parella viva demana atenció, intel.ligència, energia i amor. Comencem el viatge!! 7 de maig!!! Sigues benvinguda, parella!!! Us volem cuidar! Volem que creixeu! Voleu?
Equip Nuïtat, Arbúcies, Montseny, Girona, Abril 2022
