La saviesa de la no-discriminació

La mà dreta no li diu a l’esquerra que no sap escriure, la mà esquerra no li diu a la dreta que no sap dibuixar.

El ronyó esquerre no li diu al dret que vagi més ràpid, el ronyó dret no li diu a l’esquerre que no filtra prou bé.

El cos respira, es mou, drena, nodreix, estimula, digereix, mobilitza,… de manera orgànica, unitària i harmònica. Fins i tot quan hi ha agents aparentment externs (podríem entrar a què li diem cos i quants cossos tenim) comença una dansa i un diàleg per a poder donar espai a totes les manifestacions i diversitat. Se li’n diu convivència. Se li’n diu Vida.

Volem portar avui aquí aquesta saviesa que anomena Tich Nath Hanh per a poder-nos obrir a la saviesa de l’hivern, els ronyons i el seu element aigua, la seva direcció del nord, on la pausa i la quietud es fan imprescindibles.  

Volem portar avui en el blog el record de la pausa curativa. La pausa que permet integrar, la pausa que es queda buida després de l’exhalació. La Presència en l’ara i l’aquí.

És la pausa de la quietud enmig de la classe de Kundalini ioga; és la pausa de la meditació després d’una classe de moviment; és la pausa del buit quan l’arbre s’ha quedat nu.

Nuïtat ve de Nu i d’Unitat. I la pausa permet la reconnexió amb l’Origen. I ara és el temps. És el temps de quedar-nos en el matí gebrat, en les aigües profundes dels ronyons que ens recorden d’on venim, quin és el nostre arbre de pertinença i la pertinença en la nostra família humana.

I en aquesta pertinença, en aquest deixar que el buit  apropi dues gotes d’aigua que s’ajunten naturalment, és que podem obrir-nos a la crida de la conciliació. Obrir-nos a l’estat natural d’adonar-nos que l’altrx i jo potser som gotes d’aigua. Que aprofitar la igualtat, la vulnerabilitat humana i la fragilitat del moment social present és potser una oportunitat per a donar el millor de nosaltres. Que potser l’altrx no és tan altrx i és una mica jo, o jo una mica més d’ell i d’ella. 

Avui aquestes línies són un agraïment al mestre de l’InterSer, que ens recorda que ningú és per si sol. Que cap pulmó respira sol. Que la mà fa el pa si els dits s’ajunten. Que un braç en el món ho té més fàcil si s’ajunta amb un altre per a fer l’abraçada.  

Avui aquest compartir és una crida al silenci i la quietud quan sentim la campana i respirem l’instant present. Avui, aquest blog és un recordatori que ara és el temps de cuidar-nos, de descansar, de prendre el sol, de nodrir els  ossos amb respiracions profundes, d’emplenar els  ronyons de pura confiança. 

Ara és el temps de cuidar l’arrel, l’estructura, i agrair a la mare i al pare que ens han donat la vida; agrair poder estar vius i vives enmig de tantes morts. 

Avui, aquestes ratlles són una exhalació perquè et facis altar i llum enmig de tants pensaments i sensacions de separació, carència, enuig, por i culpa. Ens fem falta les unes a les altres, els uns als altres.

Avui, aquestes lletres, són com un mar, un estany perquè hi arribem totes les gotes que estem conciliant i retrobant la innocència, la puresa, i la generositat, i poder-nos compartir.

Aquestes lletres són un somriure vingut dels ossos perquè és en el deixar-nos anar, en el no-saber, en el confiar, en la negra nit, que apareix el ser nou, les maneres noves, allò que encara no sabem. 

La Candelera arriba per a recordar-nos que la vida segueix, que els cicles continuen, que formem part del tot, que puc confiar, que puc ser i expressar-me, que tot comença dins, i ara és, quan no hi veig, quan no discrimino, quan les nits són llargues, que puc deixar que la vida flueixi, es regeneri i sigui Misteri.

Vídeo de Thich Nhat Hanh, al voltant de la No discriminació:

Equip Nuitat    Arbúcies, Montseny, Lluna nova 2022.

Comparteix:

Facebook
Twitter

Altres Articles

RETIRS des de NUÏTAT

Començar de nou. Ciclejar. Com si res. Com tot el que està viu. La primavera ens porta l’energia amagada, guardada, a vegades custodiada, a vegades oblidada. Com ha estat el teu

Llegir més »
Scroll to Top