Començar de nou. Ciclejar. Com si res. Com tot el que està viu. La primavera ens porta l’energia amagada, guardada, a vegades custodiada, a vegades oblidada. Com ha estat el teu
“No hi ha cap error, a cap lloc, mai”, Robert Adam. Què passaria si aquest axioma el prenguéssim com a cert? Què passaria en la teva vida emocional interior? Què
“La primavera esclata quan l’energia ja no pot aguantar-se més dins la Terra. Com un naixement dins el ventre de la mare, com un ou que es trenca, com un
La Vida inabastable, i inexplicable tantes vegades, sembla que va per cicles. Cicles que ens agrada imaginar circulars i en espirals. Potser una de les coses que ens està regalant